Les emocions són importants en psicoteràpia en tant que considerem que constitueixen una brúixola per orientar-nos en la nostra vida i dotar-la de significats. Controlen la nostra acció relacional amb els altres i amb el món ja que constitueixen la nostra base de l’experiència i del significat personal que atorguem a tot allò que ens envolta. Ens mobilitzen i ens informen, i quan s’integren amb la raó, col•laboren en la resolució de problemes relacionats amb el benestar i l’equilibri personal. Raó i emoció són dos elements indissociables atès que no es produeix cap canvi emocional sense que es produeixi un canvi cognitiu.
A teràpia fem una intervenció específicament emocional quan el procés de canvi està bloquejat davant d’una emoció que no es coneix, que no s’entén, no s’expressa o bé, o ni es reconeix ni s’expressa. Això ocorre pel fet que sovint tenim por de sentir les emocions perquè creiem que ens produiran un dolor que no podrem suportar, o perquè ens faran sentir diferents, dolents o culpables. Al evocar l’emoció, es posen en marxa tota una sèrie de processos que generen el canvi, i per tant, la reducció del malestar que experimentem en un moment determinat de la nostra vida. L’experiència de l’emoció ens porta a l’acció, la qual estava reprimida i pot ser adaptativa.
Avui volíem parlar d’una de les emocions que sentim més freqüentment: l’ansietat.
L’ansietat és una emoció que acostuma a amagar darrera alguna altra emoció (por, ràbia, tristesa). Constitueix una resposta davant la incertesa, que apareix quan veiem amenaçada la nostra sensació d’integritat, de coherència, de continuïtat, etc. La sensació de falta de control davant determinades situacions que es perceben com a imprevisibles pot fer saltar l’alarma. No obstant, també és un agent motivador clau de l’acció humana i ens empeny per la vida activant-nos i entusiasmant-nos per actuar, per planejar el futur.
L’ansietat resulta debilitadora quan es cronifica i apareix en excés davant situacions que no la requereixen degut a una anticipació de perills o esperant que es repeteixin amenaces del passat. En aquests casos, genera confusió i genera pensaments que dominen la nostra consciència. La nostra atenció es torna difosa i genera una preocupació envers la pròpia habilitat per a funcionar eficaçment o per sentir-nos segurs en la situació.
Atès que sabem que és una emoció que n’amaga d’ altres al darrere i no ens les permet sentir, el treball fonamental a teràpia, serà apartar-la per permetre que la persona sentir i es pugui orientar el canvi d’allò que ens provoca malestar.
